| Summary: | L’èxit del primer atac ha estat detectat com un factor que contribueix a la victòria en el voleibol modern. La figura del col·locador, com a responsable de la seva decisió, ha estat àmpliament estudiada. Les investigacions sobre la col·locació s’han centrat, fonamentalment, en la seva distribució i en la qualitat de la passada, i més recentment alguns treballs han abordat la relació entre l’àrea de col·locació i la disponibilitat del primer temps. Amb la voluntat d’evolucionar aquestes anàlisi, els objectius d’aquesta recerca van ser descriure els desplaçaments dels col·locadors d’alt nivell de les categories masculina i femenina, així com valorar els efectes de la rotació, de la distància recorreguda i de la direcció del desplaçament previ a la col·locació sobre el rendiment del primer atac i la seva construcció. Els resultats no van evidenciar cap efecte de la rotació, ni de les diferents localitzacions dels col·locadors a cada una d’elles, sobre el rendiment del primer atac. Tanmateix, sí que es van observar algunes adaptacions del desplaçament previ a la passada, en funció de la rotació i de la trajectòria del servei. En categoria masculina, tampoc es va detectar cap associació entre la distància recorreguda, ni la direcció del desplaçament previ a la col·locació, i l’èxit del primer atac. Per contra, les distàncies recorregudes i algunes direccions del desplaçament previ a la passada sí van aparèixer com a restriccions limitadores de la disponibilitat del primer temps, a la vegada que aquest es va mostrar associat a l’èxit del primer atac. En conclusió, aquests resultats van apuntar, aparentment, a que el rendiment dels col·locadors no es va veure afectat per les restriccions del joc, mentre que les col·locadores sí van semblar evidenciar limitacions del rendiment fruit dels seus efectes.
|
|---|
