| Sumario: | Pot ser cap altre regió del món ha sigut testimoni de tantes transformacions en tant poc període de temps com l’Orient Mig i el nord d’Àfrica. Avui dia, aquesta regió és un cau de conflictes, de fet, mentre s'imprimia la tesi, a finals del 2023 es va renovar un altre conflicte, que és el conflicte araboisraelià. Malgrat la regio árabe es una regió homogenia basada en la connexió històrica i política, combina diferents tipus de govern, així com diferents percepcions de les llibertats personals i punts de vista sobre el rol dels mitjans de comunicació (Richter y Kaufman, 2021). L’inici de la primavera àrab va portar com conseqüència un nombre considerable de conflictes i tensions regionals en l’Orient Mitj, a quals, des de 2011, han adquirit i incrementat uns trets sectaris (Menshawy y Mabon, 2021). Els mitjans de comunicació àrab han sigut testimonis d’amplis canvis en l’establiment del rol de les comunicacions en el desenvolupament mundial àrab des del 2011, existint diferents punts de vista a tenir en compte per l’expansió i funció de les comunicacions àrabs. Malgrat tot, han sigut diferents les eines de la guerra sectària i dels conflictes polítics que han arrasat en la regió (Atresi, 2013). Per altre part, l’entrada en funcions del moviment polític islàmic durant els anys 90 han fet que s’interessessin en les comunicacions per exposar les seves ideologies o respondre als seus oponents polítics i regiliosos (Ghanem y Mustafa, 2014). Segons l’entrevista feta pel Centre Siri per les Comunicacions i la Llibertat d’Expressió, va resultar que després del moviment polític del 2011 s’han incrementat els discursos d’odi en els mitjans de comunicació de països àrabs en la regió de l’Orient Mig i del Nord d’Àfrica i, paral·lelament, per l’augment de les xarxes socials que en molts casos es converteixen en una poderosa eina per amplificar discursos perillosos. La intensitat de la repressió que s’ha desplegat com resposta a aquests increments han portat a la creació de conflictes violents i a estructures sectàries i tribals de les societats àrabs sumat als increments de les intervencions regionals i internacionals en la seva complexitat (SCM, 2020). La nova onada de canvis radicals que van començar en la regió al 2011 va modificar les principals característiques de la premsa àrab, inclosos els mitjans de comunicació oficials (Al-Naji, 2019). Entre les noves característiques hi ha els increments dels mitjans informatius, especialment els religiosos, i auge del poder dels mitjans de comunicació i la seva funció en grans conflictes. No obstant, no hi ha hagut canvis significatius en els progressos en la llibertat de premsa, a més, molts mitjans informatius àrabs internacionals i regionals han sigut sotmesos a subordinar-se i convertir-se en un projecte d’inversió per promoure continguts violents que generen conflictes i odi en la societat (Shilad, et al., 2021).Aquesta tesi de doctorat investiga les característiques dels mitjans informatius àrabs dins de l’entorn polític i cultural influenciats per conflictes polítics i sectaris, mitjançant l'anàlisi del contingut dels mitjans àrabs durant els conflictes recents que van començar el 2011 amb l'anomenada Primavera Àrab. Aquesta recerca cerca descobrir si els mitjans de comunicació en llengua àrab produeixen continguts i discursos extremistes i carregats d'odi, i si hi ha una relació entre aquest contingut i els conflictes que recentment han pres un gir sectari. Els canals de notícies ofereixen als extremistes una plataforma per difondre les idees? Contribueixen els canals àrabs a produir odi cap a les minories del món àrab? Els influencers a les xarxes socials augmenten la polarització política i religiosa? Els líders d'opinió del món àrab van tenir un paper en el diàleg i el conflicte cultural entre el món àrab islàmic i occidental? Es va fer una anàlisi del contingut i el discurs per als comptes de xarxes socials de 120 publicacions de Facebook de 3 influents, 90 articles d'opinió de tres llocs web de notícies diferents, 45 informes de notícies del canal Al-Jazeera i 15 episodis de programes entrevistes de 5 canals diferents. S'espera que això condueixi a una comprensió més objectiva i precisa del contingut periodístic, el discurs polític i religiós i en quina mesura són a prop o lluny de l'extremisme, la moderació, el discurs d'odi i la incitació.El resultat de l'estudi va trobar que les transformacions de la Primavera Àrab van representar temps difícils per als mitjans àrabs, a causa de la gran polarització política, però alguns mitjans van aprofitar per construir agendes al voltant dels esdeveniments. Els mitjans de comunicació poden tenir un paper actiu en la promoció de les ideologies religioses de grups específics, com ara els grups islàmics armats extremistes.Aquesta investigació també va trobar que els líders d'opinió a les xarxes socials han augmentat la polarització política i religiosa, fet que reflecteix un estat de divisió social. A més, el volum de comentaris i la divisió entre suport i oposició van debilitar l'espai neutral o intermedi en postures o opinions.En conclusió, aquest estudi ha trobat que els mitjans àrabs encara no tenen una premsa capaç de proporcionar un ambient apropiat per al pluralisme religiós o brindar garanties professionals per protegir la llibertat de creença. En general, els mitjans de comunicació, que atrauen una àmplia audiència al món àrab, utilitzen objectius polítics que serveixen als segments polítics i religiosos tradicionals que dominen les institucions polítiques i religioses.
|
|---|
