Sumario: | El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un dels trastorns de major complexitat. La responsabilitat principal d’acompanyar un nen/a amb TEA recau principalment en el nucli familiar, així l’impacte del diagnòstic no només produeix conseqüències en el nen/a sinó també en el sistema familiar i els seus membres al llarg de tot el cicle vital. En aquest context els objectius principals van ser: avaluar les relacions de les famílies amb un fill/a diagnosticat de TEA i dissenyar, implementar i avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifamiliar que respongui específicament a les necessitats individuals i relacionals dels progenitors integrant les adaptacions fruit de la COVID-19. Es van realitzar quatre estudis. El primer, quantitatiu, va comptar amb 176 progenitors casats amb un fill/a amb TEA i es va realitzar per descriure les relacions familiars en comparació amb 176 progenitors de la població general. El segon estudi, qualitatiu, va explorar les necessitats individuals i relacionals de 30 progenitors. El tercer va consistir en un assaig clínic de la intervenció TEAm_FAM comptant amb 40 participants. En el quart es va realitzar un estudi qualitatiu amb 8 psicòlegs per explorar l'impacte de la COVID-19 en el TEA. Els resultats evidencien un deteriorament estadísticament significatiu de les relacions familiars en famílies amb un fill/a amb TEA, així com la importància d'atendre específicament les necessitats individuals i relacionals dels progenitors dissenyant intervencions específiques dirigides a la salut mental dels mateixos, comprovant l'eficàcia tant a nivell individual (disminució de l’ansietat i depressió, millora de la resiliència, qualitat de vida i mindfulness) i de les relacions familiars amb la implementació de la intervenció TEAm_FAM. Finalment es proposa promoure la investigació i pràctica clínica des d'aquest enfocament relacional i de procés oferint un protagonisme més gran als familiars com a elements actius.
|