| Sumario: | L'ensenyament virtual ha crescut substancialment en els últims anys, i les projeccions indiquen que continuarà en augment. Els programes de formació de traductors professionals també reflecteixen aquesta tendència.
L'objectiu principal d'aquest treball se centra en identificar i proposar maneres d'incorporar les estratègies socioafectives que resulten més eficaces per a enriquir l'adquisició de la competència traductora en un programa d'ensenyament virtual de traducció.
L'estudi utilitza un enfocament col·laboratiu i situat, amb bases humanistes i socioconstructivistas vigotskianas en l'ensenyament i aprenentatge de la traducció (Vigotsky, 1962, 1978; Renti i Wenger, 1990; Kiraly, 2000; González Davies, 2004, 2006a, 2009, 2006b; Johnson & Johnson, 2009; Oxford, 2011; Lantolf & Poehner, 2014), subratllant la incidència positiva de la interacció en els resultats d'aprenentatge, a més de l'estudi d'Oxford (2011) sobre l'efecte de les estratègies socioafectives sobre l'aprenentatge d'una llengua estrangera.
Es va dur a terme una recerca qualitativa i quantitativa, amb un disseny cuasiexperimental (un estudi de cas), durant el segon semestre del Programa de Traducció anglès-espanyol per a adults universitaris bilingües de la University of Massachusetts Boston, als EUA El programa és intensiu, de dotze crèdits, és a dir, aproximadament 180 hores de treball per semestre. Es va treballar amb un grup de 20 estudiants. Al principi del primer semestre del programa es van aplicar les estratègies socioafectives identificades durant un estudi pilot. En el segon semestre es va verificar la seva efectivitat per mitjà de les dades recollides mitjançant tres instruments: el grup focal, l'enquesta i el diari reflexiu dels estudiants. Els resultats es van analitzar en quatre àrees (l'àrea de la influència del professor, l'àrea de les creences i actituds de l'estudiant, l'àrea de les interaccions entre els estudiants, l'àrea del marc pedagògic) amb un enfocament en els aspectes socioafectius de l'ensenyament i aprenentatge: l'entusiasme del professor (EP), un benefici futur (BF), l'ús de l'humor (UH), la consciència emocional (CE), un parell més competent (PMC), la integració al grup (IAG), les activitats sincròniques (AS) i les activitats col·laboratives (AC).
Al final de l'estudi, es proposen les estratègies socioafectives més eficaces per a compensar la falta d'interacció humana directa del professor o professora amb l'objectiu d'enriquir l'adquisició de la competència traductora. Se suggereixen, també, algunes tàctiques per a una efectiva implementació de tals estratègies en un curs virtual de traducció.
|
|---|
