| Sumario: | A partir d'una visió crítica emmarcada dins de l'hermenèutica d'arrel pareysoniana, hom aplica les consideracions heideggerianes al voltant de Hölderlin a la figura de Leopardi i es planteja, com a pressupòsit inicial, que aquest autor també forma part dels anomenats poetes-filòsofs: Giacomo Leopardi medita mentre canta. No es tracta, doncs, d'una investigació històrico-filosòfica o històrico-filològica, sinó d'una tesi de tipus documental amb una finalitat palesament exploratòria en què se subratlla la importància de l'activitat interpretativa a l'hora de constituir i transformar l'ésser. El principal objectiu d'aquest estudi consisteix a distingir el nulla possibilitador del niente anorreador i a equiparar, doncs, el nulla leopardià amb l'ésser. El nulla esdevé el veritable fonament sense fonament amb què es caracteritza el seu pensar poètico-filosòfic, així com l'element que origina la indissolubilitat entre les reflexions estètiques i ontològiques que saturen la totalitat de l'obra i el pensament leopardians. La principal aportació teorètica d'aquest estudi, el neologisme imitació-interpretant, i amb el qual hom situa la meditació de l'italià dins el solc de la mímesi aristotèlica, subratlla, de fet, l'originària i indissoluble duplicitat de tot acte imitatiu: tota imitació en imitar, interpreta i constitueix l'ésser. D'aquest nou terme en resulta, per tant, el segon gran objectiu de la tesi, és a dir, la distinció entre còpia i imitació, la qual permet de concloure que el seu és un pensar ultrametafísic. I és que mentre que la còpia classicista fa referència a un ésser-com-a-objecte i, per consegüent, a la mera còpia d'un contingut òntic —un model establert a priori—, la imitació-interpretant, en canvi, remet a un pensar ontològic segons el qual l'ésser es dóna en el mateix moment en què hom s'hi relaciona, és a dir, tan bon punt és imitat i, consegüentment, redescrit. A l'últim, tant el nulla com la imitació-interpretant permeten que la tesi, en tant que elements vertebradors del projecte ultrametafísic de Leopardi, reinterpreti tres dels conceptes poètico-filosòfics més importants del present autor: ultrafilosofia, mezza filosofia i poesia mista. I és que tots tres palesen la ultrametafisicitat del seu pensar poètic, en el sentit que es tracta d'una filosofia i d'una poesia que no cerca pas la transparent immediatesa, ja que això n'implicaria l'encongiment de l'ésser, sinó el nulla o el buit de sentit de la interposició interpretativa. La imitació, la traducció i la poesia esdevenen, doncs, els exemples amb els quals s'il·lustra la interposició com a obstacle ontològic, és a dir, com els elements que permeten de constituir la realitat.
|
|---|
