Literatura europea dels orígens
Déu, dames, cavallers, espases, honor, amor o desig han estat els conceptes amb què s'ha vestit un imaginari literari medieval que encara ara ens sedueix com a lectors. Europa és, per damunt de tot, una unitat històrica conformada a l'edat mitjana i on la cultura hi té un pes fonamental. L...
Autor Corporativo: | |
---|---|
Otros Autores: | |
Formato: | Libro electrónico |
Idioma: | Catalán |
Publicado: |
Barcelona :
Editorial UOC
2012.
|
Colección: | Manuals
|
Materias: | |
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009636640106719 |
Tabla de Contenidos:
- Literatura europea dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval ; Legal; Índex; I Qüestions preliminars; 1. Representar l'edat mitjana (Jordi Cerdà); 1.1. Europa i l'edat mitjana; 1.2. Sobre el concepte medieval; 1.3. El "cim" de l'edat mitjana, un renaixement?; 1.4. La cavalleria, un revelador ideològic; 1.5. La bellesa al·legòrica; 1.6 Amor i societat; 2. Llegir la literatura de l'edat mitjana; 2.1 Filologia romànica i literatura comparada; 2.2. Emergència i regionalització de les cultures romàniques; 2.3. Oralitat i escriptura
- 2.4. Estructures antropològiques i literatura medieval2.5. Teoria de la recepció i dels gèneres en el naixement de la literatura romànica medieval; Bibliografia; 3. Les llengües de la literatura d'Europa a l'edat mitjana; 3.1. Introducció; 3.2. El llatí i les llengües romàniques; 3.3. Les llengües romàniques naixents; 3.4. Les llengües de la literatura europea; 3.5. Altres llengües; Bibliografi a; II La tradició èpica a l'edat mitjana europea; 1. Èpica: mite o realitat?; 2. Ideologies i teories; 3. Orígens de la literatura heroica europea; 4. L'èpica germànica en llatí: El Waltharius
- 5. L'èpica germànica: El Beowulf6. La Canço de Rotllan; 7. La Cançó de Guillem; 8. El Cantar de Mio Cid; Bibliografia; III Lírica; 1. Lírica pretrobadoresca; 1.1. A la recerca de les cançons més antigues; 1.2. Les kharges; 1.3 Tornades en veu de dona; 1.4. Els gèneres de la lírica medieval; 1.5. L'exordi; 1.6. La tornada; 1.7. Les cançons de dona; 1.8. Les cançons d'alba; 2. La lírica dels trobadors provençals; 2.1. Marc cultural i cronològic de la lírica trobadoresca; 2.2. Trobadors i joglars; 2.3. Els cançoners; 2.4. Formes i estils; 2.5. La cansó; 2.6. El sirventès; 2.7. El planh
- 2.8. Els debats2.9. La pastorel·la; 2.10. El final de l'activitat trobadoresca; 2.11. Les trobairitz; 3. La lírica dels trouvères francesos; 3.1. La primera generació de trouvères; 3.2. La segona generació de trouvères; 3.3. El grup d'Arràs; 4. La lírica galaicoportuguesa; 4.1. Marc cultural i cronològic de la lírica galaicoportuguesa; 4.2. Els trobadors galaicoportuguesos; 4.3. Els cançoners; 4.4. Les formes i els gèneres de les cantigues; 4.4.1. La cantiga d'amor; 4.4.2. La cantiga d'amigo; 4.4.3. Las cantigas d'escarnho e de maldizer; 4.4.4. Gèneres menors; 4.5. Les Cantigas de Santa María
- 5. La poesia italiana anterior a Dant5.1. L'Escola siciliana de la Magna Cúria; 5.2. La llengua, les formes i els models de l'escola siciliana; 5.3. Els rimatori de l'Escola siciliana; 5.4. Les Laudas; 5.5. La poesia centre-septentrional de les comunes; 5.6. El Dolce Stil Novo; Bibliografia; IV Joglaria i teatre; Introducció; 1. La teatralitat medieval; 2. El solc litúrgic; 2.1 La visita al sepulcre: de la celebració a l'espectacle; 2.2 La irrupció del mercader: de marxant a xarlatà; 2.3. L'Espòs o la paràbola de les verges arrauxades i assenyades; 2.4. Rutebeuf: El dir de l'herbolari
- 2.5. L' Ordo Representationis Adae (c. 1150)