De la compassió a la ciutadania una histáoria de l'educació social
Aquest llibre és fruit del treball de diferents historiadors de l'educació, provinents de diferents zones geogràfiques que es mostren apassionats per oferir mirades històriques a les problemàtiques socials actuals que ens acompanyen en les projeccions del futur. El llibre revisa els temes clau...
| Autor Corporativo: | |
|---|---|
| Otros Autores: | , , |
| Formato: | Libro electrónico |
| Idioma: | Catalán |
| Publicado: |
Barcelona :
UOC
2010.
Barcelona : 2010. |
| Colección: | Manuals (Universitat Oberta de Catalunya). Educació social ;
165. |
| Materias: | |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009432919006719 |
Tabla de Contenidos:
- De la compassió a la ciutadania: una història de l'educació social; Página legal; Índex; A tall de presentació; I Fonaments històrics de l'educació social: el sentit de la història; Introducció; 1. Història de l'educació com a marc de referència per a un projecte d'història socioeducativa; 2. Història de l'educació social: bases per a un projecte «arqueològic»; 3. Submergir-se en l'arxiu i recuperar experiències socioeducatives; 4. L'estat de salut de la història de l'educació social a les universitats
- II Compassió, pietat, hospitalitat i humanitat Fonaments històrics i antropològics de l'educació socialIntroducció; 1. El naixement de la ''compassió''; 2. D'Uruk a Jerusalem: el procés d'humanització; 2.1. Notes sobre el poema de Gilgamesh o els inicis de la humanització; 2.2. La via semita de la humanització; 3. Ser solidari amb l'alteritat: el món hel·lènic i romà; 3.1. Grècia; 3.2. Roma i l'estatus de persona; 4. El cristianisme; 5. Hospitals i leproseries: filantropia i acollida medieval de l'alteritat; Annex; III El tancament de l'alteritat (s. XVII-XVIII); Introducció
- 1. La reclusió durant l'antic règim1.1. Els espais de reclusió; 1.2. El gran internament; 2. L'obligació de treballar; 2.1. Reclusió i treball; 2.2. La secularització dels espais de tancament; 2.3. Treball i terapèutica moral; 3. Regeneració i adaptació social; 3.1. La colònia agrícola; 3.2. La ciutat fàbrica; 4. El panòptic de Bentham; Annex; IV La mirada mèdica i psicològica a l'educació social; Introducció; 1. Presència de la reflexió mèdica i psicològica en la història de l'educació; 1.1. De l'antiguitat clàssica grecoromana a la desaparició de l'antic règim; 1.2. L'època contemporània
- 1.3. Pedagogia, medicina i psicologia. La dimensió interdisciplinària i interprofessional2. Dels metges filòsofs als metges psicopedagogs; 2.1. L'aportació dels metges a l'educació de la societat; 2.2. Àmbits de reflexió i intervenció medicoeducativa; 3. L'eclosió del paradigma biologista i l'educació del segle XIX; 3.1. Biologia, pedagogia i qüestió social; 3.2. Predomini del paradigma psicologista en educació; 3.3. Els inicis del discurs socioeducatiu contemporani; 4. El segle XX i l'emergència de l'educació social com a disciplina i com a professió
- 4.1. Entre la psicologització i la sociologització4.2. La visió mèdica i psicològica en la construcció del discurs socioeducatiu; V Moviment obrer i cultura popular; Introducció; 1. Cultura i classe obrera; 1.1. La força política de la cultura; 1.2. La comunitat i l'acció política; 2. Sociabilitat i política: el substrat cultural de l'acció col·lectiva; 2.1. La quotidianitat en el marc de l'acció política; 2.2. Comunitat i individu en el moviment obrer; 3. La cultura antropològica: les formes de vida de l'obrer; 3.1. La vida material de l'obrer; 4. Educació i cultura: l'obrer emancipat
- 5. Moviment obrer i memòria històrica
