Medi@TIC anàlisi de casos de tecnologia i mitjans

Per què Apple és l'empresa tecnològica més poderosa d'avui en dia? Com és que no s'ha posat mai en marxa la televisió interactiva després de més de quatre dècades d'intents fracassats? Per què tenim televisió digital però la ràdio continua essent analògica? Quin paper tenen els S...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor Corporativo: e-libro, Corp (-)
Otros Autores: Fernández Quijada, David, ed (ed)
Formato: Libro electrónico
Idioma:Catalán
Publicado: Barcelona : Editorial UOC 2011.
Colección:Manuals (Universitat Oberta de Catalunya) ; 188.
Materias:
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009432038706719
Tabla de Contenidos:
  • Medi@TIC: anàlisi de casos de tecnologia i mitjans ; Página Legal; Índex; Capítol I; 1. Una visió crítica de la tecnologia; 2. Una visió històrica de la tecnologia; 3. Estructura i continguts de l'obra; Referències; Capítol II; 1. La importància d'un estàndard, la importància d'un negoci; 2. DAB / Eureka 147 o la forja d'un estàndard; 2.1. Els pares fundadors; 2.2. L'Europa del moment; 2.3. El retorn a la palestra; 3. Fracàs o stand by?; 3.1. La importància de l'espectre; 3.2. Estructura del sistema i digitalització de freqüències; 3.3. Els altres estàndards
  • 3.4. Quan els protagonistes no parlen entre si3.5. Sense killer application no es guanya el favor de l'audiència; 4. Conclusions: ningú no escolta; Referències; Capítol III; 1. Una innovació en el marc de la convergència mediàtica i la cultura de la participació; 2. Dels blogs als podcasts: una innovació sonora aliena a la ràdio; 2.1. El podcast neix en l'entorn geek; 2.2. El salt endavant del podcast: la ràdio; 3. Autonomia, mobilitat i experimentació; 3.1. Llibertat per a l'oient: anywhere, anytime, anyway; 3.2. Una oportunitat per a la creativitat i la innovació
  • 3.3. L'oient es fa emissor a la llarga cua d'Internet4. Conclusions: una eina útil però amb algunes incerteses; Referències; Capítol IV; 1. Televisió interactiva com a paradigma de la convergència tecnològica; 2. Una llarga història per a una "nova" tecnologia; 2.1. La prehistòria analògica de la televisió interactiva; 2.2. El renaixement digital de la interactivitat televisiva; 3. Tecnologia condemnada al fracàs; 3.1. La primacia d'una tecnologia encara limitada; 3.2. Una experiència d'usuari insuficient enfront d'Internet; 3.3. Un model de negoci per reeixir
  • 3.4. MHP: estandardització tardana sense suport institucional ni mercat4. Conclusions: una tecnologia i el seu temps històric; Referències; Capítol V; 1. Què és la televisió híbrida?; 2. Desenvolupament de la televisió híbrida; 2.1. Continguts i serveis; 2.2. Factors que promouen el sorgiment de la televisió híbrida; 3. Implantació tècnica i models de negoci: de nou una lluita basada en els estàndards; 4. Conclusions: com afrontar el futur immediat; Referències; Capítol VI; 1. L'audiovisualització de la xarxa; 2. Breu història del vídeo a la xarxa; 2.1. L'evolució tecnològica
  • 2.2. L'era de les baixades2.3. L'era de l'streaming; 3. Productes audiovisuals a la xarxa; 3.1. Distribució audiovisual: mercat global, legislacions locals i drets individuals; 3.2. Formes d'accés al material audiovisual; 3.3. Diversitat en les formes d'expressió; 4. Conclusions: l'ADN del web 2.0, al vídeo; Referències; Capítol VII; 1. Tecnologia, innovació i periodisme; 2. La irrupció de les tecnologies digitals a les redaccions; 2.1. Internet arriba a les redaccions; 2.2. Internet a les redaccions catalanes: història d'un desencontre; 2.3. Fases en l'adopció d'Internet
  • 3. Internet i rutines periodístiques