Per co que la vila no vage a perdicio la gestio del deute public en un municipi catala (Cervera 1387-1516)
| Autor principal: | |
|---|---|
| Autor Corporativo: | |
| Formato: | Libro electrónico |
| Idioma: | Catalán |
| Publicado: |
Barcelona :
Consejo Superior de Investigaciones Cientificas
2004.
|
| Colección: | Anuario de estudios medievales. Annex ;
55 |
| Materias: | |
| Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull: | https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009422460706719 |
Tabla de Contenidos:
- "PER ÇO QUE LA VILA NO VAGE A PERDICIÓ" (...); PÁGINA LEGAL; SUMARI GENERAL; PRÓLOGO; INTRODUCCIÓ; El marc historiogràfic i metodològic; La vila de Cervera al final de l'època medieval; El desenvolupament de la fiscalitat municipal a Cervera; El nostre objecte d'estudi: la política i les estratègies financeres del municipi cerverí; FONTS; Arxiu Històric Comarcal de Cervera: Fons Municipal; Altres fons o arxius consultats; BIBLIOGRAFIA; SIGLES I ABREVIATURES UTILITZADES:; PROEMI ELS ANTECEDENTS DE L'ENDEUTAMENT MUNICIPAL (1330-1387); CAPÍTOL 1 LA CRISI DE LA HISENDA (1387-1410)
- 1.1. El problema de la liquiditat: el recurs a financers privats1.1.1. L'intent de privatitzar la clavaria: l'aparició del bosser; 1.1.2. Banquers al servei del municipi; 1.1.3. El clavari: de càrrec públic a financer privat; 1.1.4. El control dels financers: la creació del racional; 1.2. Alleugerir la insuportable càrrega del deute censal; 1.2.1. Una alternativa: la revifalla del crèdit a curt termini; 1.2.2. Un cercle viciós: l'emissió de rendes a baix interès per reduir el deute; 1.2.3. La reducció general d'interessos: una temptativa frustrada
- 1.2.4. L'arrendament dels recursos municipals: la contractació d'una (...)1.3. Conclusions; CAPÍTOL 2 LA CREACIÓ D'UN SISTEMA FINANCER MUNICIPAL (1410-1462); 2.1. Una caixa específica per administrar el deute: la receptoria; 2.1.1. Una mesura de força enfront dels creditors: la suspensió de pagaments (1411); 2.1.2. El preu de la reducció d'interessos: la concòrdia de 1413; 2.1.3. L'organització de la receptoria dels creditors de Barcelona; 2.2. Vers una banca municipal: la transformació de la clavaria; 2.2.1. Bosseria o clavaria?; a) El restabliment dels bossers; b) El fracàs de la bosseria
- c) Una nova clavaria2.2.2. El racional, llum i guia de la paeria; a) La regulació de l'ofici; b) La intervenció dels comptes; c) La documentació generada pel racional.; 2.3. Els límits del nou sistema financer; 2.3.1. La revisió de la concòrdia de 1413; 2.3.2. Un municipi desacreditat; a) Les dificultats per accedir al mercat de rendes; b) Les engrunes del crèdit: mutui, comandes, canvis secs...; 2.3.3. L'últim recurs: forçar una nova reducció d'interessos; 2.4. Conclusions; CAPÍTOL 3 EL REAJUSTAMENT DE LES FINANCES (1462-1516); 3.1. Les conseqüències de la Guerra Civil
- 3.1.1. La segona suspensió de pagaments (1462-1466)3.1.2. El problema de la confiscació dels censals rebels (1466-1488); a) Els pactes amb els creditors de Cervera; b) La resistència dels creditors de Barcelona; 3.2. L'única sortida: una nova reducció general d'interessos (1488); 3.2.1. La reducció a mitges pensions; 3.2.2. La consolidació de la caixa gestora del deute: la receptoria del butlletí; a) Les funcions del receptor de Cervera; b) La tasca del distribuïdor de Barcelona; 3.3. La redefinició del paper del crèdit dins la hisenda; 3.3.1. L'evolució de la clavaria.
- 3.3.2. El recurs escadusser al crèdit
