Antropologia de l'educació

El llibre Antropologia de l'Educació ofereix una mirada a les formes d'"humanització" lligades als processos educatius. El més rellevant per a tota pedagogia és que aquesta ha de preguntar-se necessàriament per l'home.

Detalles Bibliográficos
Otros Autores: Darnell i Vianya, Mercè, author (author), Planella i Ribera, Jordi, coordinador (coordinador), Pagés Santacana, Anna, coordinador (autor), Darnell i Vianya, Mercè, autor, Gluz, Nora, autor, Tedesco, Juan Carlos, autor
Formato: Libro electrónico
Idioma:Castellano
Publicado: Barcelona : Editorial UOC 2007.
Colección:Manuals series.
Materias:
Ver en Biblioteca Universitat Ramon Llull:https://discovery.url.edu/permalink/34CSUC_URL/1im36ta/alma991009422131406719
Tabla de Contenidos:
  • Antropologia de l'educació; Página legal; Índex; Introducció; Capítol I. Els amagatalls de l'antropologia de l'educació; 1. Situant l'antropologia de l'educació; 2. Els inicis d'una antropologia educativa; 3. L'estudi de l'educació en l'antropologia clásica; 4. El Congrés d'Antropologia de l'Educació d'Stanford (1954)i els treballs de Spindler; 5. L'antropologia de l'educació en el context de les Ciències de l'Educació.; Capítol II. Condició humana i vincle social; 1. El lloc de l'antropologia en les Ciències Socials; 1.1. Antropologia com a enfocament; 1.2. Els fins de l'Antropologia
  • 1.3. El criteri d'autenticitat2. La comprensió dels fets en Antropologia: l'experiència; Capítol III. Pedagogia i etnografia: implicats i observant elterreny; 1. L'etnografia: Un mètode? Una aproximació? Una mirada?; 1.1. Elements que configuren la pràctica etnogràfica: marcgeneral; 1.2. Tècniques i tàctiques en etnografia: una primera aproximació.; 2. Etnografia de l'educació formal; 2.1. El treball de camp a l'escola; 2.2 Escola i reproducció: una mirada etnogràfica; 3. Etnografia de l'Educació No Formal; 3.1. Situant el no formal en l'antropologia; 3.2. Etnografiar més enllà de l'escola
  • Capítol IV. Cos(sos) educand(s): notes per a una poètica del cos a l'escola1. El cos en l'antropologia: passos cap a una antropologiadel cos; 2. El cos i la seva educació simbòlica; 3. El cos com a delicte: una mirada pedagògica; 3.1. La construcció del cos; 3.2. Cossos de noies adolescents en procés de manufacturació; 3.3. La fabricació de cossos estèticament "correctes"; 3.4. Cirurgia i implants: arquitectònica corporal; 3.5. El cos renovat; 4. Història d'un escàndol: tatuatges i pírcings a l'escola; 4.1. Adolescència, tatuatges i identitat
  • 4.2. Se sent un soroll de metall: pírcings i adolescents4.3. La transformació corporal com a ritual d'iniciació; 4.4. L'escola, els educadors i els cossos que "parlen".; 5. L'educació del cos i les altres sexualitats: aportacions del discurs queer; 5.1. Pedagogia del cos i teoria queer; 5.2. Deconstruir pedagògicament l'anormalitat corporal; 5.3. L'adolescent, el seu cos i la pedagogia queer; 5.4. Educar el cos adolescent des de la pedagogia queer; Capítol V. L'agenda educativa en el món contemporani. Com caracteritzar l'educació des d'una perspectiva antropològica
  • 1. El concepte de globalització educativa1.1. La nova funció de la Sociologia; 2. L'individualisme com a ideologia moderna; 2.1. Els valors com a referència cultural en la ideologia moderna; 3. La metàfora de la xarxa i la lògica social conexionista; 3.1. Aparició del terme "xarxa" en la literatura de gestió de la dècada dels 90; 3.2. Concepte de projecte; 3.3. Concepte d'ocupabilitat; 4. El nou ordre educatiu mundial; 4.1. Primer aspecte. La desescolarització com el revers d'una pedagogització generalitzada de les relacions socials; 4.2. Segon aspecte. Educació com a factor de producció
  • 4.3. Tercer aspecte. La importància de la professionalització